Club de lectura de 6è i 1r ESO

A la propera reunió del 10 de desembre comentarem la lectura de Memòries d’un amic imaginari, de Matthew Dicks (Editorial Rosa Del Vents).

518JP5v2acL._SX327_BO1,204,203,200_.jpg

Anuncis

Què llegim aquest mes?

poridentidadHem estrenat el Club de lectura dels pares i mares d’aquest curs amb La trena, que va ser un dels fenòmens editorials de l’any 2017.

En aquesta narració vibrant i commovedora, Laetitia Colombani -guionista, directora i actriu de reconegut prestigi- aborda les històries de tres dones que, nascudes en continents diferents, comparteixen unes idees i uns sentiments que les uneixen en un poderós anhel de llibertat.

A Badlapur (Índia), la intocable Smita sobreviu recollint els excrements d’una casta superior. Resignada a la seva condició, està decidida en canvi a lluitar perquè la seva filla no segueixi els seus passos: la petita anirà a l’escola i la seva vida serà digna i profitosa, encara que per aconseguir-ho la Smita hagi de desafiar les normes establertes.

A Palerm (Itàlia), la Giulia li encanta treballar al taller familiar. Hauria pogut anar a la universitat, però als setze anys va deixar l’institut per aprendre els secrets de l’ofici de la seva família. Quan el seu pare pateix un accident i la Giulia descobreix que el negoci està a punt de fer fallida, afronta l’adversitat amb valentia i determinació.

A Montreal (Canadà), la Sarah és una advocada d’èxit que ho ha sacrificat tot per la seva carrera: dos matrimonis fallits i tres fills a qui no ha vist créixer. Un dia, en el curs d’un judici, es desmaia, i aleshores la Sarah comprèn que la seva vida ha canviat radicalment i que haurà de triar què és el més important per a ella.

La Smita, la Giulia i la Sarah no es coneixen, però tenen en comú l’empenta i la tenacitat de les dones que rebutgen allò que el destí ha reservat per elles i es rebel·len contra les circumstàncies que les oprimeixen. Com fils invisibles, els seus camins s’entrellacen i van formant una trena que simbolitza la ferma voluntat de viure amb esperança i il·lusió.

Club de lectura de pares

EPSON MFP imageComencem un nou curs i les sessions del Club de lectura de pares.

El dimarts 18 de setembre iniciem la primera sessió amb el mateix format que en els darrers tres anys.  El Club de lectura funciona amb una reunió mensual que té una durada d’una hora i mitja aproximadament. Durant aquest curs ens reunirem un dilluns al mes a les 21h.

Esteu convidats a apuntar-vos en qualsevol moment. Teniu més informació en el correu electrònic que vam enviar a principi de curs.

 

 

 

 

Què llegim aquest mes?

2 BERTA ISLA

Hem acabat el nostre curs lector amb la darrera novel.la de Javier Marías, Berta Isla.

“Pel sol fet d’estar al món algú ens veu, ens identifica i, segons els dots que tinguem o l’interès que suscitem, se’ns poden demanar coses, o exigir, o intentar utilitzar-nos. El fet d’estar al món és una espècie de perill, i és el que també li succeeix a Tomás Nevinson: sent molt jove, es troba amb que la seva vida sencera depèn d’haver estat albirat pels altres”.

Eren molt joves quan la Berta Isla i en Tomás Nevinson es van conèixer a Madrid, i molt ràpida va ser la seva determinació de passar la vida junts, sense sospitar que els esperava una convivència intermitent i després una desaparició. Tomás, mig espanyol i mig anglès, és un superdotat per a les llengües i els accents, i això fa que, durant els seus estudis a Òxford, la Corona posi els seus ulls en ell. Un dia qualsevol, “un dia estúpid” que es podria haver estalviat, condicionarà la resta de la seva existència, així com la de la seva dona. Berta Isla és la història d’una espera i d’una evolució, la del seu protagonista. També de la fragilitat i la tenacitat d’una relació amorosa condemnada al secret i a l’ocultació, al fingiment i a la conjectura, i en última instància al ressentiment barrejat amb la lleialtat.

 

Què llegim aquest mes?

BMI0208a-1En la darrera sessió del mes de juny hem comentat El conte de la serventa, una novel·la de l’autora canadenca Margaret Atwood, publicada originalment el 1985.

La novel·la explora com se’n surten en el futur les dones subjugades en un règim totalitari i pseudo-teocràtic que governa la República de Gilead, el que havien estat els Estats Units d’Amèrica. Emparant-se en la coartada del terrorisme islàmic, uns polítics teòcrates es fan amb el poder i, com a primera mesura, suprimeixen la llibertat de premsa i els drets de les dones.

Les lleis que marquen tipus de vestit diferents tenen un paper fonamental en la imposició del control social dins de la nova societat. La majoria de la població ha esdevingut estèril, i les criades són dones esclavitzades destinades a engendrar els nous ciutadans. La història es narra des del punt de vista de Offred, una dona fèrtil, que ha estat esclavitzada com a criada, després d’intentar fugir al Canadà.

Així, el règim controla amb mà de ferro fins als més ínfims detalls de la vida de les dones: la seva alimentació, la seva indumentària, fins i tot la seva activitat sexual. Però ningú, ni tan sols un govern despòtic parapetat després del suposat mandat d’un déu totpoderós, pot governar el pensament d’una persona i molt menys el seu desig.

Aquest és el llibre en què es basa una de les sèries de televisió de més qualitat dels últims anys, que manté el títol original de la novel·la “The Handmaid’s Tale“.

L’auge del feminisme i les retallades de llibertats civils que s’han viscut últimament en alguns indrets ha fet que un llibre publicat per primer cop el 1985 torni a estar d’actualitat.

SANTIAGO

 

I com les sessions del Club de lectura dels pares ens donen per parlar de tot, volem recollir la recomanació d’una lectura per treure’ns la sensació de desànim per com i cap a on va el món sovint. En la línia de buscar espurnetes d’esperança, us animem a llegir Leer con niños, de Santiago Alba Rico. Sobre nens, literatura i el poder de les paraules i del relat cultural en la lluita contra el capitalisme.

Què llegim aquest mes?

LES ANIMESNikolai V. Gógol (1809-1852) es va traslladar de molt jove a Sant Petersburg i va tastar fracassos sonats en els terrenys més diversos fins a assolir l’èxit i la celebritat en vida gràcies a una literatura inclassificable, a mig camí entre el romanticisme i el realisme, anticipadora d’alguns dels moviments literaris més interessants de la primera meitat del segle XX.

Es diu que Gógol va treure del seu amic Puixkin l’argument de la seva novel·la més coneguda, Les ànimes mortes, que no és altre que el d’una estafa d’allò més curiosa en els primers dies del capitalisme a Rússia

Aquesta novel·la havia de tenir tres parts. La primera es va publicar el 1842, de la segona només se’n conserven fragments, de la tercera no se’n sap res. Un foraster ben educat i econòmicament solvent, Pàvel Txítxikov, arriba a una ciutat per comprar “ànimes mortes”, és a dir, per assumir la propietat legal de treballadors que ja han deixat d’existir. Als terratinents els interessa vendre-li aquestes ànimes, o fins i tot regalar-les-hi, ja que si deixen de ser-ne propietaris s’estalvien de pagar taxes a l’Estat. En canvi ni els terratinents ni els lectors saben els beneficis que en pensa obtenir Txítxikov. Els primers capítols ens presenten una variada galeria de terratinents: rics i arruïnats, espavilats i tal·losos, pròdigs i avars, maliciosos i confiats. Quan l’operació es fa oficial el nostre protagonista viu moments dolços però aviat un dels terratinents més fantasiosos i compulsius l’acusarà del que ha fet i, sobretot, del que no ha fet. Com a resultat es disparen els rumors i en poc temps Txítxikov passa de ser l’home més admirat a convertir-se en sospitós de negocis obscurs i de preparar el rapte de la filla del governador. Després que les hipòtesis es facin encara més delirants i que s’iniciïn les investigacions oficials Pàvel abandona la ciutat. Només al final descobrirem els detalls del seu passat i les argúcies legals sobre les que ha aixecat els seus plans d’enriquiment.