Club de lectura de pares

EPSON MFP imageComencem un nou curs i les sessions del Club de lectura de pares.

El dimarts 18 de setembre iniciem la primera sessió amb el mateix format que en els darrers tres anys.  El Club de lectura funciona amb una reunió mensual que té una durada d’una hora i mitja aproximadament. Durant aquest curs ens reunirem un dilluns al mes a les 21h.

Esteu convidats a apuntar-vos en qualsevol moment. Teniu més informació en el correu electònic que vam enviar a principi de curs.

 

 

 

 

Anuncis

Què llegim aquest mes?

2 BERTA ISLA

Hem acabat el nostre curs lector amb la darrera novel.la de Javier Marías, Berta Isla.

“Pel sol fet d’estar al món algú ens veu, ens identifica i, segons els dots que tinguem o l’interès que suscitem, se’ns poden demanar coses, o exigir, o intentar utilitzar-nos. El fet d’estar al món és una espècie de perill, i és el que també li succeeix a Tomás Nevinson: sent molt jove, es troba amb que la seva vida sencera depèn d’haver estat albirat pels altres”.

Eren molt joves quan la Berta Isla i en Tomás Nevinson es van conèixer a Madrid, i molt ràpida va ser la seva determinació de passar la vida junts, sense sospitar que els esperava una convivència intermitent i després una desaparició. Tomás, mig espanyol i mig anglès, és un superdotat per a les llengües i els accents, i això fa que, durant els seus estudis a Òxford, la Corona posi els seus ulls en ell. Un dia qualsevol, “un dia estúpid” que es podria haver estalviat, condicionarà la resta de la seva existència, així com la de la seva dona. Berta Isla és la història d’una espera i d’una evolució, la del seu protagonista. També de la fragilitat i la tenacitat d’una relació amorosa condemnada al secret i a l’ocultació, al fingiment i a la conjectura, i en última instància al ressentiment barrejat amb la lleialtat.

 

Què llegim aquest mes?

BMI0208a-1En la darrera sessió del mes de juny hem comentat El conte de la serventa, una novel·la de l’autora canadenca Margaret Atwood, publicada originalment el 1985.

La novel·la explora com se’n surten en el futur les dones subjugades en un règim totalitari i pseudo-teocràtic que governa la República de Gilead, el que havien estat els Estats Units d’Amèrica. Emparant-se en la coartada del terrorisme islàmic, uns polítics teòcrates es fan amb el poder i, com a primera mesura, suprimeixen la llibertat de premsa i els drets de les dones.

Les lleis que marquen tipus de vestit diferents tenen un paper fonamental en la imposició del control social dins de la nova societat. La majoria de la població ha esdevingut estèril, i les criades són dones esclavitzades destinades a engendrar els nous ciutadans. La història es narra des del punt de vista de Offred, una dona fèrtil, que ha estat esclavitzada com a criada, després d’intentar fugir al Canadà.

Així, el règim controla amb mà de ferro fins als més ínfims detalls de la vida de les dones: la seva alimentació, la seva indumentària, fins i tot la seva activitat sexual. Però ningú, ni tan sols un govern despòtic parapetat després del suposat mandat d’un déu totpoderós, pot governar el pensament d’una persona i molt menys el seu desig.

Aquest és el llibre en què es basa una de les sèries de televisió de més qualitat dels últims anys, que manté el títol original de la novel·la “The Handmaid’s Tale“.

L’auge del feminisme i les retallades de llibertats civils que s’han viscut últimament en alguns indrets ha fet que un llibre publicat per primer cop el 1985 torni a estar d’actualitat.

SANTIAGO

 

I com les sessions del Club de lectura dels pares ens donen per parlar de tot, volem recollir la recomanació d’una lectura per treure’ns la sensació de desànim per com i cap a on va el món sovint. En la línia de buscar espurnetes d’esperança, us animem a llegir Leer con niños, de Santiago Alba Rico. Sobre nens, literatura i el poder de les paraules i del relat cultural en la lluita contra el capitalisme.

Què llegim aquest mes?

LES ANIMESNikolai V. Gógol (1809-1852) es va traslladar de molt jove a Sant Petersburg i va tastar fracassos sonats en els terrenys més diversos fins a assolir l’èxit i la celebritat en vida gràcies a una literatura inclassificable, a mig camí entre el romanticisme i el realisme, anticipadora d’alguns dels moviments literaris més interessants de la primera meitat del segle XX.

Es diu que Gógol va treure del seu amic Puixkin l’argument de la seva novel·la més coneguda, Les ànimes mortes, que no és altre que el d’una estafa d’allò més curiosa en els primers dies del capitalisme a Rússia

Aquesta novel·la havia de tenir tres parts. La primera es va publicar el 1842, de la segona només se’n conserven fragments, de la tercera no se’n sap res. Un foraster ben educat i econòmicament solvent, Pàvel Txítxikov, arriba a una ciutat per comprar “ànimes mortes”, és a dir, per assumir la propietat legal de treballadors que ja han deixat d’existir. Als terratinents els interessa vendre-li aquestes ànimes, o fins i tot regalar-les-hi, ja que si deixen de ser-ne propietaris s’estalvien de pagar taxes a l’Estat. En canvi ni els terratinents ni els lectors saben els beneficis que en pensa obtenir Txítxikov. Els primers capítols ens presenten una variada galeria de terratinents: rics i arruïnats, espavilats i tal·losos, pròdigs i avars, maliciosos i confiats. Quan l’operació es fa oficial el nostre protagonista viu moments dolços però aviat un dels terratinents més fantasiosos i compulsius l’acusarà del que ha fet i, sobretot, del que no ha fet. Com a resultat es disparen els rumors i en poc temps Txítxikov passa de ser l’home més admirat a convertir-se en sospitós de negocis obscurs i de preparar el rapte de la filla del governador. Després que les hipòtesis es facin encara més delirants i que s’iniciïn les investigacions oficials Pàvel abandona la ciutat. Només al final descobrirem els detalls del seu passat i les argúcies legals sobre les que ha aixecat els seus plans d’enriquiment.

 

 

Què llegim aquest mes?

Aquest mes d’abril ens hem reunit per parlar de Color de llet de la novel·lista i dramaturga anglesa Nell Leyshon, que va publicar l’any 2012.

Es tracta d’un text curt però intens, difícil de no llegir d’una tirada.

La protagonista es diu Mary, té els cabells de color de llet i una cama esguerrada. A casa seva, a l’Anglaterra rural del 1830, treballa de sol a sol al costat de la mare i les seves tres germanes. S’estima molt l’avi i viu sotmesa al pare, com la resta de la família. Amb només catorze anys, ha de deixar la granja per anar a servir a casa del vicari. No s’imagina com està a punt de canviar-li la vida.

Leyshon recrea l’ambient de l’Anglaterra rural de mitjans del segle XIX on l’índex d’analfabetisme era molt gran en certs sectors de la societat, especialment en el món rural. Dividida en cinc parts que corresponen a les estacions de l’any, la novel.la comença i acaba amb la primavera i representa un any natural.

La jove Mary és la narradora de la novel·la i amb l’ajut del religiós i la Bíblia aprendrà a llegir i escriure. Així coneixem els seus pensaments a través d’un diari personal escrit a raig, tal com pensa, sense filtres, sense majúscules i amb frases molt curtes com si es tractés d’una transcripció literal de la tradició oral.

Color de llet és una novel·la molt més fosca que la claredat del seu títol ens pot indicar. Una novel·la on la protagonista anirà perdent la seva innocència fins a conduir-nos a un final sorprenent.

 

Què llegim aquest mes?

9788477273356L’escriptor Stefan Zweig (Viena, 1881 – Petrópolis, Brasil, 1942) va escriure El món d’ahir en unes circumstàncies difícils. S’havia exiliat al Brasil, l’Alemanya nazi havia absorbit Àustria, i l’escriptor intuïa que l’horror que havia conegut durant la Gran Guerra es multiplicaria. Aquest  és el seu últim llibre i un dels millors testimonis de l’Europa d’entreguerres. Zweig narra el daltabaix del Vell Continent amb una gran sensibilitat perquè el que descriu va passar davant els seus propis ulls.

Un dels testimonis més commovedors i atractius del nostre passat recent escrit per un europeu amarat de civilització i nostàlgia d’un món que es desintegrava a passos agegantats. Zweig, fou un dels principals impulsors del moviment europeista després de la Primera Guerra Mundial, i exposa en aquest llibre el seu testimoni d’excepció dels canvis que van trasbalsar l’Europa del segle XX entre les dues guerres mundials. Recorda, desposseït i en terra estranya, els moments cabdals de la seva vida, paral·lela al desmembrament d’aquella Europa central que es volia més lliure i segura. Una lectura que va interessar molt a tots els membres del Club.