Què llegim aquest mes?

A la propera reunió del Club de lectura dels pares del 16 de març comentarem el llibre Me quedo aquí, de Marco Balzano.

me quedo aqui

Don Federico…

Us sona la cançó de Don Federico? Potser l’heu sentit al pati de l’escola, o segurament us l’han cantat a casa.

Comença així: “Don Federico mató a su mujer, la hizo picadillo y la puso en una sartén. La gente que pasaba, olía que apestaba, era la mujer de don Federico…”

Es tracta d’una cançó popular, l’origen de la qual se situa cap a principis del segle XX, i la cantaven les nenes per saltar a la corda, a la goma o per a donar palmes, i innocentment saltaven o jugaven sense parar esment a allò que cantaven. Segurament si haguessin tingut l’oportunitat d’analitzar-la i reflexionar sobre ella haguessin pogut entendre el seu significat i ser crítiques, ja que amb una cruesa i indiferència brutals, en la cançó es relata un acte de violència de gènere. Federico era un assassí maltractador i la gent que passava era còmplice d’aquest acte amb el seu silenci.

Hi ha altres cançons semblants que també es cantaven fa 50 anys com: “Antón Carolina va matar a la seva dona, la va posar en un sac i la va donar a moldre; el moliner va dir, això no és farina sinó la dona d’Antón Carolina” o “El botxí Sancho Panza, ha matat a la seva dona, perquè no li dóna diners, per a anar-se al cafè” o “Manolo Pirolo amb un ou només va matar a la seva dona la va fer trossos la va posar a vendre”…

Segons Maria Lluïsa Cunillera, filòloga i professora: “Don Federico, com tantes altres, són produccions populars terriblement masclistes. Perpetuen la violència contra les dones de manera perversa, tractant el fet com un joc. És molt important que des de la família, el col·legi i la societat tallem aquesta cadena.  Aquestes històries o jocs han d’anar acompanyades d’un comentari crític de l’adult (família, docents) que faci veure als nens i les nenes que aquesta violència no pot existir”. És cert que hi ha qui defensa aquesta cultura popular com un tresor cultural, però també és cert que hi ha moltes mostres de tradicions populars que no tenen aquest component de violència.

No s’ha de censurar, és una oportunitat per la crítica

Per la seva banda, el professor i autor de jocs per a projectes educatius Oriol Ripoll considera que no ha de ser un problema que actualment un nen canti aquesta cançó. “Ha de ser una bona oportunitat per a reflexionar sobre què explica i quina opinió tenim sobre la violència de gènere. El xoc cultural que pot suposar a un nen adonar-se del que diu quan juga pot ser una bona manera de reflexionar sobre les pròpies accions i valors”. Amagar aquestes o altres cançons més actuals,  o prohibir-les,  no és la millor opció per a acabar amb un problema; el coneixement, la informació, la reflexió, l’anàlisi crítica constant, és la millor opció.

Existeixen moltíssimes cançons amb lletres que lloen la poètica de l’abandó, els estereotips sexistes, la discriminació per raó de sexe… Si formem a ciutadans i ciutadanes que siguin capaces d’exercir un pensament crític, seran persones capaces de dialogar de manera contemporània i de manera coherent amb els textos, siguin del segle que siguin i siguin de l’índole que siguin, per tant el problema no està tant en l’emissió del text sinó en els receptors/as. Som els receptors/as els qui hem d’exercir una postura de pensament crític per a interpretar els textos. No es tracta de deixar d’escoltar-los, es tracta de saber escoltar-los.

*Fonts:

«La cançó de Don Federico» de Ana Panteoni a El País, 12/01/19

-Propuesta didáctica 150 canciones para trabajar la prevención en la violència de genero en el marco educativo ( Ajuntament de València, 2013)

http://carei.es/wp-content/uploads/150-canciones-para-trabajar-la-prevenci%C3%B3n-de-la-violencia-de-g%C3%A9nero-en-el-marco-educativo-AYUNTAMIENTO-DE-VALENCIA.pdf

 

Joguines sexistes? Una reflexió

S’apropen les festes de Nadal i sembla que per aquestes dates tothom es torna boig. Ens capbussem com a societat en el consumisme més profund del que és difícil escapar-se.

joguines responsables SADAKO

Però, des de la Comissió de Gènere de l’escola us convidem a aturar-vos un un moment a reflexionar i ajudem als infants també a qüestionar i desenvolupar el pensament crític en front dels missatges publicitaris i la societat de consum.

 5 reflexions per triar joguines no sexistes ni violentes  (per Fundesplai)

  1. Revisem els nostres estereotips

Les joguines en sí no són sexistes, sinó que ho és la mirada i la selecció dels adults el que les fa sexistes. És a dir, cal que detectem el sexisme en el nostre entorn i en com ens relacionem amb els nostres fills i filles.

Per comprar joguines evitant el sexisme, hem d’ampliar la mirada, adonar-nos que els infants tenen dret i han de poder jugar amb tot tipus de joguines. Evitar les cuinetes només per a les nenes i els robots i cotxes només per als nens.

A casa hi ha d’haver un ventall de possibilitats diferents, independentment del gènere de l’infant, perquè així puguin triar jugar al que els hi vingui de gust. I si només demanen joguines estereotipades pel seu gènere, provem d’afegir-n’hi alguna de diferent, triada per nosaltres.

Deixem-los ser lliures i feliços!

Si ens entrenem a ser més conscients i crítiques amb els nostres propis estereotips afavorirem que els nostres fills i filles tinguin un joc més obert, lliure i enriquidor.

  1. Compte amb els catàlegs de joguines i els anuncis televisius

Hi ha països on la publicitat adreçada als infants està prohibida. Aquí no. Aquí hi ha una campanya ferotge per captar l’atenció dels més petits/es.

I aquesta publicitat en general és molt sexista; encasella les nenes i els nens en uns estereotips retrogrades i sexistes i els infants es queden emmirallats amb aquests models de gènere. Per tant, hauríem d’evitar que les nenes i els nens estiguin exposats a la publicitat televisiva, especialment en aquestes èpoques de Nadal. I si veuen la televisió, intentem estar sempre al seu costat per contrastar el que veuen i poder interpretar els missatges publicitaris, ajudant-los a tenir opinió pròpia i a ser crítics.

Pel que fa als catàlegs de joguines, la cosa no és gaire diferent, tot i que hi ha algunes botigues que ja comencen a fer esforços per reduir les imatges estereotipades en els seus catàlegs i evitar que només hi hagi nenes jugant a nines i nens jugant amb cotxes, sinó que hi hagi nens i nenes jugant amb totes les joguines. Hauríem de revisar bé quins catàlegs arriben a les mans dels infants; intentem que triïn les joguines a partir de catàlegs no sexistes i sense joguines de contingut violent.


El paper de les famílies és fonamental per oferir models alternatius a les ofertes publicitàries.

  1. Atenció amb les joguines que reprodueixen actes violents

Us heu fixat en la quantitat de joguines, videojocs o dibuixos animats que reprodueixen actes violents, guerres, armes o actituds de lluita?

Els infants estan exposats a una quantitat ingent d’estímuls violents i com a família tenim el deure d’ajudar-los a tenir esperit crític respecte aquest fet.

I la majoria dels productes violents s’associen al gènere masculí en els catàlegs i anuncis de televisió. Els nens creixen amb la idea de què un home atractiu i amb èxit a la vida correspon a un home agressiu, violent, controlador i amb valors no igualitaris. I tots aquests estímuls proporcionen una certa permissivitat, com a societat, a les conductes agressives dels nois des de la infantesa.

Per això hem d’afavorir les joguines i jocs no violents des de la petita infància, per posar de moda un estil de vida on prevalguin els valors del respecte, l’empatia, la cura, la solidaritat, la cooperació, l’amabilitat, la sensibilitat, la tendresa,…

Pel que fa als videojocs, revisem molt bé l’etiquetatge per edats i per tipus de contingut. Evitem regalar videojocs violents i videojocs etiquetats per una edat superior a la de l’infant.

  1. Afavorim el joc cooperatiu

Per educar en i per la no violència una de les eines que podem fer servir és afavorir el joc cooperatiu, ja que estimulen el treball en equip, la capacitat cooperativa i d’ajuda mútua, el respecte per l’altre, la solidaritat, el sentiment de pertinença al grup, l’amistat, l’altruisme,…

Les capacitats de cada persona deixen de ser una amenaça que van en contra dels altres jugadors o jugadores per convertir-se en una riquesa al servei del grup. Quan juguem a un joc cooperatiu sumem capacitats i forces per aconseguir un objectiu comú, afavorint l’ajut entre iguals i no la rivalitat.

Coneixeu aquesta guia de 30 jocs de taula cooperatius?

Aprofiteu-la per agafar idees; n’hi ha per a totes les edats!

  1. Vigilem amb les joguines que cosifiquen la dona

Què és la cosificació?

La cosificació de la dona és la idea de tractar a la dona com a objecte, el concepte de dona que no la dignifica com a ésser humà, per exemple, qualificant a la dona per la bellesa i la seva passivitat, com un objecte que ha de ser exposat i que pot ser explotat i utilitzat com un desitgi.

Quines joguines cosifiquen la dona?

Joguines com estoigs de maquillatge, de pintar-se les ungles, disfresses sexys per a nenes, nines amb proporcions irreals que representen noies que només volen posar-se guapes per agradar al seu príncep blau,…

La societat empeny a les nenes i als nens a tenir una visió distorsionada del que vol dir ser dona i del seu paper social.

La cosificació és una forma de violència masclista que ens costa d’identificar perquè està molt normalitzada socialment, però té moltes conseqüències negatives per a tota la societat i especialment per a les nenes i noies com problemes de salut, socials, físics i psicològics.

Afortunadament, comencen a aparèixer al mercat nines una mica diferents com la Lottie Doll, que té cos de nena o de nen de 9 anys, que no porta maquillatge ni accessoris de bellesa, que pot tenir capacitats i característiques físiques diferents i que representa oficis i aficions molt diverses com científiques, astronautes, cuineres, exploradores, fotògrafes, pirates, futbolistes, arqueòlogues…

Busquem joguines que no afavoreixin la cosificació de la dona, que ajudin a les nostres filles a desenvolupar la seva personalitat entorn a una idea saludable, real i no sexista del que vol dir ser una dona.

Articles sobre cosificació:

Es doblen els articles en què apareixen nenes preocupades pel seu aspecte

Alerta social per les nenes objecte

Amb tota aquesta informació, està a les vostres mans triar una joguina no sexista i no violenta per aquest Nadal….

I igualment, cal evitar l’excés de joguines i regals. La senzillesa sovint és molt més enriquidora que la opulència i la sobrecàrrega. I sobretot, concentrem-nos en compartir temps de joc amb els infants, mostrem-nos alegres, amb sentit de l’humor i amb il·lusió pel joc.

Aquestes estones seran segurament el regal més preuat.

Gran Recapte d’Aliments

GRAN RECAPTEDE VERITAT CREUS QUE NOMÉS A ÀFRICA HI HA GENT QUE PASSA GANA?

Una dada: es considera que a Catalunya un 20% de la població viu en situació de pobresa.

Aquestes persones ens necessiten!! Ajuda’ns a recaptar aliments els propers 22 i 23 de novembre.

Vine una estona amb els teus fills a un dels següents CONDIS:

CONDIS – República Argentina, 257

CONDIS – Torrent de l’Olla, 220  

T’hi esperem!!

Club de lectura de pares

El dilluns 16 de setembre iniciarem la primera sessió amb el mateix format que en els darrers quatre anys. El Club de lectura funciona amb una reunió mensual que té una durada d’una hora i mitja aproximadament. Durant aquest curs ens reunirem un dilluns al mes a les 21h.

Esteu convidats a apuntar-vos en qualsevol moment. Començarem comentant la lectura elegida per a les vacances: Una mujer inoportuna de Dominick Dunne (Ed. Libros del Asteroide).

arton2909

Què llegim aquest mes?

Hem dedicat els mesos d’abril, maig i juny a comentar les lectures:

Crematorio, de Rafael Chirbes

9788433973764La mort de Matías Bertomeu engega els mecanismes que componen Crematori. El dolor és un mirall la imatge del qual retorna el temps que es va anar, però que porta també el revers de vides aixecades sobre foscos fonaments; la del germà de Matías, Rubén, el constructor sense escrúpols, torturat pel que considera una vella traïció familiar; Sílvia, la filla de Rubén, benpensant restauradora casada amb l’altiu Juan Mullor, el catedràtic que prepara la biografia de Federico Brouard, vell amic dels Bertomeu, un escriptor alcohòlic que viu el fracàs dels seus últims dies; Ramon Collado, l’home que va fer els treballs bruts del constructor, incapaç d’aixecar la seva pròpia empresa i sotmès als capritxos d’una amant sense escrúpols; Traian, el mafiós rus, vell soci de Rubén, Mònica, la joveníssima i ambiciosa esposa.

Cignes salvatges, de Jung Chang

71X6D9YfpALUna àvia, una mare, una filla. Al llarg d’aquesta saga tres dones lluiten per sobreviure en una Xina sotmesa a guerres, invasions i revolucions. L’àvia de l’autora va néixer el 1909, època en la qual Xina encara una societat feudal. Els seus peus van romandre embenats des de nena, i als quinze anys es va convertir en concubina d’un dels nombrosos senyors de la guerra. Seixanta-nou anys després, la seva néta va abandonar el país. Cignes salvatge relata la història d’aquests anys a través de la vida de tres sones dotades d’una força i un caràcter admirables.

Pastoral americana, de Philip Roth

9788497936101És un relat lúcid que posa en dubte els valors de la societat nord-americana. Seymour Levov és el model a seguir per tots els nois jueus de New Jersey, és un gran atleta i millor fill, i el sòlid hereu de la fàbrica de guants que el seu pare va aixecar del no-res. Seymour ha depassar la meitat del segle XX sense conflictes que puguin espatllar la vida plaent que comparteix amb la seva dona Dawn, ex Miss New Jersey, i amb la seva filla Meredith. No obstant això, precisament ara, tot el que li envolta s’esfondrà estrepitosament.

Acabarem el curs amb la reunió del mes de juliol que dedicarem a la lectura dels clàssics  Antígona, de Sòfocles i Macbeth, de William Shakespeare.

   descarga (1)      9788491050421