Què llegim aquest mes?

Hi ha llibres que transcendeixen la seva excel.lent qualitat literària. Patria de Fernando Aramburu ha estat un llibre que des del boca a boca s’ha anat escolant a les mans de ja milers de lectors que han compartit les vides del Txato, la Miren, la Bittori, en Joxian, i les seves famílies en el laberint dels 40 anys de terrorisme d’ETA, al País Basc.

Aramburu explica als seus contemporanis allò que els ha tocat viure, com si fos necessari explicar-ho per sortir de l’entotsolament i el xoc de tants anys d’observar i no compartir; fent un retrat de la idiosincràsia basca, i de com la violència acaba segant l’ànima de vius i morts, i de com deixa morts en vida.

I ens parla del silenci eixordador, com evocant El crit de Munch, el silenci conscient, a voltes culpable. El poder de la mística mal entesa. La necessitat de trobar pau, malgrat tot.

Fa poc Martxelo Otamendi deia en un acte públic dirigint-se a una de les filles d’Ernest Lluch que quan van matar al seu pare, ell no es va equivocar, sinó que, simplement, i això era el greu, no va dir res. No va fer res. Hagués pogut escriure un article de repulsa, i deia, no ho va fer. No va fer res. I li va demanar perdó. Aquest silenci.

I malgrat tot, la vida i la necessitat d’Aramburu d’explicar-se, d’explicar-los, d’explicar-nos i des del coneixement i el reconeixement, continuar, per vestir un món possible.

PATRIA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s