Què llegim aquest mes?

LES ANIMESNikolai V. Gógol (1809-1852) es va traslladar de molt jove a Sant Petersburg i va tastar fracassos sonats en els terrenys més diversos fins a assolir l’èxit i la celebritat en vida gràcies a una literatura inclassificable, a mig camí entre el romanticisme i el realisme, anticipadora d’alguns dels moviments literaris més interessants de la primera meitat del segle XX.

Es diu que Gógol va treure del seu amic Puixkin l’argument de la seva novel·la més coneguda, Les ànimes mortes, que no és altre que el d’una estafa d’allò més curiosa en els primers dies del capitalisme a Rússia

Aquesta novel·la havia de tenir tres parts. La primera es va publicar el 1842, de la segona només se’n conserven fragments, de la tercera no se’n sap res. Un foraster ben educat i econòmicament solvent, Pàvel Txítxikov, arriba a una ciutat per comprar “ànimes mortes”, és a dir, per assumir la propietat legal de treballadors que ja han deixat d’existir. Als terratinents els interessa vendre-li aquestes ànimes, o fins i tot regalar-les-hi, ja que si deixen de ser-ne propietaris s’estalvien de pagar taxes a l’Estat. En canvi ni els terratinents ni els lectors saben els beneficis que en pensa obtenir Txítxikov. Els primers capítols ens presenten una variada galeria de terratinents: rics i arruïnats, espavilats i tal·losos, pròdigs i avars, maliciosos i confiats. Quan l’operació es fa oficial el nostre protagonista viu moments dolços però aviat un dels terratinents més fantasiosos i compulsius l’acusarà del que ha fet i, sobretot, del que no ha fet. Com a resultat es disparen els rumors i en poc temps Txítxikov passa de ser l’home més admirat a convertir-se en sospitós de negocis obscurs i de preparar el rapte de la filla del governador. Després que les hipòtesis es facin encara més delirants i que s’iniciïn les investigacions oficials Pàvel abandona la ciutat. Només al final descobrirem els detalls del seu passat i les argúcies legals sobre les que ha aixecat els seus plans d’enriquiment.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s