Un club de lectura diferent

Captura de pantalla 2020-03-23 a las 21.20.52

Ahir un club de lectura diferent! Comentàvem Me quedo aquí de Marco Balzano, una crònica situada a terra de frontera, el Tirol italià, amb els principals fets del segle XX de fons i en forma de carta d’amor a una filla perduda. Les memòries de la Trina que ens fan pensar en Camí de sirga de Jesús Moncada i  Tota una vida de Robert Seethaler.

 

me quedo aqui

Àpats saludables durant el confinament

Hola famílies!

Us volem fer arribar el nostre desig de salut per vosaltres i les vostres persones estimades. Són dies difícils que hem d’intentar suportar com puguem tot i les dificultats. Més que mai trobem a faltar les nostres rutines i, per aquest motiu, us fem arribar un parell de documents amb receptes saludables per fer en família de part del Grup propostes de menjador.

Alimentación saludable en familia de Juan Llorca i Melisa Gómez

Berenars sans de Gina Estapé i Pilar Rodrigáñez

Esperem que us siguin de profit!

Molts petons i molts ànims!!!

blog afa

Don Federico…

Us sona la cançó de Don Federico? Potser l’heu sentit al pati de l’escola, o segurament us l’han cantat a casa.

Comença així: “Don Federico mató a su mujer, la hizo picadillo y la puso en una sartén. La gente que pasaba, olía que apestaba, era la mujer de don Federico…”

Es tracta d’una cançó popular, l’origen de la qual se situa cap a principis del segle XX, i la cantaven les nenes per saltar a la corda, a la goma o per a donar palmes, i innocentment saltaven o jugaven sense parar esment a allò que cantaven. Segurament si haguessin tingut l’oportunitat d’analitzar-la i reflexionar sobre ella haguessin pogut entendre el seu significat i ser crítiques, ja que amb una cruesa i indiferència brutals, en la cançó es relata un acte de violència de gènere. Federico era un assassí maltractador i la gent que passava era còmplice d’aquest acte amb el seu silenci.

Hi ha altres cançons semblants que també es cantaven fa 50 anys com: “Antón Carolina va matar a la seva dona, la va posar en un sac i la va donar a moldre; el moliner va dir, això no és farina sinó la dona d’Antón Carolina” o “El botxí Sancho Panza, ha matat a la seva dona, perquè no li dóna diners, per a anar-se al cafè” o “Manolo Pirolo amb un ou només va matar a la seva dona la va fer trossos la va posar a vendre”…

Segons Maria Lluïsa Cunillera, filòloga i professora: “Don Federico, com tantes altres, són produccions populars terriblement masclistes. Perpetuen la violència contra les dones de manera perversa, tractant el fet com un joc. És molt important que des de la família, el col·legi i la societat tallem aquesta cadena.  Aquestes històries o jocs han d’anar acompanyades d’un comentari crític de l’adult (família, docents) que faci veure als nens i les nenes que aquesta violència no pot existir”. És cert que hi ha qui defensa aquesta cultura popular com un tresor cultural, però també és cert que hi ha moltes mostres de tradicions populars que no tenen aquest component de violència.

No s’ha de censurar, és una oportunitat per la crítica

Per la seva banda, el professor i autor de jocs per a projectes educatius Oriol Ripoll considera que no ha de ser un problema que actualment un nen canti aquesta cançó. “Ha de ser una bona oportunitat per a reflexionar sobre què explica i quina opinió tenim sobre la violència de gènere. El xoc cultural que pot suposar a un nen adonar-se del que diu quan juga pot ser una bona manera de reflexionar sobre les pròpies accions i valors”. Amagar aquestes o altres cançons més actuals,  o prohibir-les,  no és la millor opció per a acabar amb un problema; el coneixement, la informació, la reflexió, l’anàlisi crítica constant, és la millor opció.

Existeixen moltíssimes cançons amb lletres que lloen la poètica de l’abandó, els estereotips sexistes, la discriminació per raó de sexe… Si formem a ciutadans i ciutadanes que siguin capaces d’exercir un pensament crític, seran persones capaces de dialogar de manera contemporània i de manera coherent amb els textos, siguin del segle que siguin i siguin de l’índole que siguin, per tant el problema no està tant en l’emissió del text sinó en els receptors/as. Som els receptors/as els qui hem d’exercir una postura de pensament crític per a interpretar els textos. No es tracta de deixar d’escoltar-los, es tracta de saber escoltar-los.

*Fonts:

«La cançó de Don Federico» de Ana Panteoni a El País, 12/01/19

-Propuesta didáctica 150 canciones para trabajar la prevención en la violència de genero en el marco educativo ( Ajuntament de València, 2013)

http://carei.es/wp-content/uploads/150-canciones-para-trabajar-la-prevenci%C3%B3n-de-la-violencia-de-g%C3%A9nero-en-el-marco-educativo-AYUNTAMIENTO-DE-VALENCIA.pdf

 

Joguines sexistes? Una reflexió

S’apropen les festes de Nadal i sembla que per aquestes dates tothom es torna boig. Ens capbussem com a societat en el consumisme més profund del que és difícil escapar-se.

joguines responsables SADAKO

Però, des de la Comissió de Gènere de l’escola us convidem a aturar-vos un un moment a reflexionar i ajudem als infants també a qüestionar i desenvolupar el pensament crític en front dels missatges publicitaris i la societat de consum.

 5 reflexions per triar joguines no sexistes ni violentes  (per Fundesplai)

  1. Revisem els nostres estereotips

Les joguines en sí no són sexistes, sinó que ho és la mirada i la selecció dels adults el que les fa sexistes. És a dir, cal que detectem el sexisme en el nostre entorn i en com ens relacionem amb els nostres fills i filles.

Per comprar joguines evitant el sexisme, hem d’ampliar la mirada, adonar-nos que els infants tenen dret i han de poder jugar amb tot tipus de joguines. Evitar les cuinetes només per a les nenes i els robots i cotxes només per als nens.

A casa hi ha d’haver un ventall de possibilitats diferents, independentment del gènere de l’infant, perquè així puguin triar jugar al que els hi vingui de gust. I si només demanen joguines estereotipades pel seu gènere, provem d’afegir-n’hi alguna de diferent, triada per nosaltres.

Deixem-los ser lliures i feliços!

Si ens entrenem a ser més conscients i crítiques amb els nostres propis estereotips afavorirem que els nostres fills i filles tinguin un joc més obert, lliure i enriquidor.

  1. Compte amb els catàlegs de joguines i els anuncis televisius

Hi ha països on la publicitat adreçada als infants està prohibida. Aquí no. Aquí hi ha una campanya ferotge per captar l’atenció dels més petits/es.

I aquesta publicitat en general és molt sexista; encasella les nenes i els nens en uns estereotips retrogrades i sexistes i els infants es queden emmirallats amb aquests models de gènere. Per tant, hauríem d’evitar que les nenes i els nens estiguin exposats a la publicitat televisiva, especialment en aquestes èpoques de Nadal. I si veuen la televisió, intentem estar sempre al seu costat per contrastar el que veuen i poder interpretar els missatges publicitaris, ajudant-los a tenir opinió pròpia i a ser crítics.

Pel que fa als catàlegs de joguines, la cosa no és gaire diferent, tot i que hi ha algunes botigues que ja comencen a fer esforços per reduir les imatges estereotipades en els seus catàlegs i evitar que només hi hagi nenes jugant a nines i nens jugant amb cotxes, sinó que hi hagi nens i nenes jugant amb totes les joguines. Hauríem de revisar bé quins catàlegs arriben a les mans dels infants; intentem que triïn les joguines a partir de catàlegs no sexistes i sense joguines de contingut violent.


El paper de les famílies és fonamental per oferir models alternatius a les ofertes publicitàries.

  1. Atenció amb les joguines que reprodueixen actes violents

Us heu fixat en la quantitat de joguines, videojocs o dibuixos animats que reprodueixen actes violents, guerres, armes o actituds de lluita?

Els infants estan exposats a una quantitat ingent d’estímuls violents i com a família tenim el deure d’ajudar-los a tenir esperit crític respecte aquest fet.

I la majoria dels productes violents s’associen al gènere masculí en els catàlegs i anuncis de televisió. Els nens creixen amb la idea de què un home atractiu i amb èxit a la vida correspon a un home agressiu, violent, controlador i amb valors no igualitaris. I tots aquests estímuls proporcionen una certa permissivitat, com a societat, a les conductes agressives dels nois des de la infantesa.

Per això hem d’afavorir les joguines i jocs no violents des de la petita infància, per posar de moda un estil de vida on prevalguin els valors del respecte, l’empatia, la cura, la solidaritat, la cooperació, l’amabilitat, la sensibilitat, la tendresa,…

Pel que fa als videojocs, revisem molt bé l’etiquetatge per edats i per tipus de contingut. Evitem regalar videojocs violents i videojocs etiquetats per una edat superior a la de l’infant.

  1. Afavorim el joc cooperatiu

Per educar en i per la no violència una de les eines que podem fer servir és afavorir el joc cooperatiu, ja que estimulen el treball en equip, la capacitat cooperativa i d’ajuda mútua, el respecte per l’altre, la solidaritat, el sentiment de pertinença al grup, l’amistat, l’altruisme,…

Les capacitats de cada persona deixen de ser una amenaça que van en contra dels altres jugadors o jugadores per convertir-se en una riquesa al servei del grup. Quan juguem a un joc cooperatiu sumem capacitats i forces per aconseguir un objectiu comú, afavorint l’ajut entre iguals i no la rivalitat.

Coneixeu aquesta guia de 30 jocs de taula cooperatius?

Aprofiteu-la per agafar idees; n’hi ha per a totes les edats!

  1. Vigilem amb les joguines que cosifiquen la dona

Què és la cosificació?

La cosificació de la dona és la idea de tractar a la dona com a objecte, el concepte de dona que no la dignifica com a ésser humà, per exemple, qualificant a la dona per la bellesa i la seva passivitat, com un objecte que ha de ser exposat i que pot ser explotat i utilitzat com un desitgi.

Quines joguines cosifiquen la dona?

Joguines com estoigs de maquillatge, de pintar-se les ungles, disfresses sexys per a nenes, nines amb proporcions irreals que representen noies que només volen posar-se guapes per agradar al seu príncep blau,…

La societat empeny a les nenes i als nens a tenir una visió distorsionada del que vol dir ser dona i del seu paper social.

La cosificació és una forma de violència masclista que ens costa d’identificar perquè està molt normalitzada socialment, però té moltes conseqüències negatives per a tota la societat i especialment per a les nenes i noies com problemes de salut, socials, físics i psicològics.

Afortunadament, comencen a aparèixer al mercat nines una mica diferents com la Lottie Doll, que té cos de nena o de nen de 9 anys, que no porta maquillatge ni accessoris de bellesa, que pot tenir capacitats i característiques físiques diferents i que representa oficis i aficions molt diverses com científiques, astronautes, cuineres, exploradores, fotògrafes, pirates, futbolistes, arqueòlogues…

Busquem joguines que no afavoreixin la cosificació de la dona, que ajudin a les nostres filles a desenvolupar la seva personalitat entorn a una idea saludable, real i no sexista del que vol dir ser una dona.

Articles sobre cosificació:

Es doblen els articles en què apareixen nenes preocupades pel seu aspecte

Alerta social per les nenes objecte

Amb tota aquesta informació, està a les vostres mans triar una joguina no sexista i no violenta per aquest Nadal….

I igualment, cal evitar l’excés de joguines i regals. La senzillesa sovint és molt més enriquidora que la opulència i la sobrecàrrega. I sobretot, concentrem-nos en compartir temps de joc amb els infants, mostrem-nos alegres, amb sentit de l’humor i amb il·lusió pel joc.

Aquestes estones seran segurament el regal més preuat.

LECTURES PER LA COEDUCACIÓ PER SANT JORDI

Ja ho teniu tot a punt per Sant Jordi? Quins llibres regalareu? I quins llibres voleu que us regalin? Per ajudar-vos i que pugueu decidir-vos aviat us adjuntem la guia amb recomanacions de lectures per la coeducació i la igualtat que han elaborat des de la Comissió de gènere de l’escola. Trobareu propostes per a totes les edats!

Esperem que ho gaudiu molt!

GUIA DE LECTURA COEDUCACIÓ 2019

 

2013_12_11_09h20_28_en_0x500-force

COMISSIÓ DE GÈNERE

Donem la benvinguda al blog a la Comissió de Gènere de l’Escola Sadako! Aquí teniu la seva primera entrada:

BLOG DE LA COMISSIÓ DE GÈNERE

Enguany s’ha inaugurat aquesta comissió amb la voluntat d’ajudar a l’Escola a implantar i reforçar continguts, accions i processos que vagin dirigits a enfocar la coeducació de manera transversal, des de P3 fins a 4rt D’ESO, durant cada curs escolar, implicant a alumnat, professorat i famílies.

Hem creat grups de treball enfocats en subtemes, com prevenció de violència de gènere, educació sexual, identitats de gènere, ús del llenguatge inclusiu, detecció de desigualtats… Alguns exemples d’accions que estem duent a terme son: des de revisar els contes de la biblioteca d’infantil, fer propostes per poder abordar l’educació sexual a cicle mitjà, aportar idees en la formació en afectivitat i sexualitat a cicle superior i ESO, o col.laborar amb el professorat i les famílies per descobrir els mals hàbits que tots i totes tenim adquirits i que reproduïm sense ni adonar-nos-en.

El nostre objectiu en aquest blog és compartir i oferir continguts i idees que ens ajudin a les famílies a anar-nos alliberant de les càrregues de gènere coercitives que portem a sobre i al mateix temps, donar algunes claus per acompanyar el creixement vital i l’aprenentatge dels vostres fills i filles des de la consciència de la igualtat i fugint dels estereotips de gènere.

Aquí veieu un vídeo que l’any passat va córrer per xarxes:

https://www.youtube.com/watch?v=FtGcYjr0gPc

Segons l’estudi Global Early Adolescent Study, elaborat a 15 països per l’OMS i la Universitat de John Hopkins (Baltimore, EUA), tant nenes com nens estan lligats a restriccions de gènere a molt primerenca edat: els estereotips de gènere, ja es troben fermament arrelats als 10 anys, abans de l’adolescència, i tant en societats riques com pobres.  “Trobem que els nens a una edat molt primerenca ràpidament interioritzen aquest mite que les nenes són vulnerables i els nens són forts i independents. I aquest missatge és reforçat en gairebé tots els moments, per germans, companys de classe, famílies, cuidadors, etc”.  Per què ha de ser així?

És un fet que els experts aconsellen treballar en igualtat de gènere en la infància i no esperar a l’adolescència. Anem pel bon camí… ens hi posem?

 

Xerrada: L’adolescència etapa de canvis, adquisicions i reptes

Benvolguts,

L’Escola de pares i mares organitza, a través del programa de promoció de salut de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, una nova conferència per a mares i pares amb el títol: “L’adolescència: etapa de canvis, adquisicions i reptes”. Dirigida especialment a aquells pares i mares amb fills/es adolescents interessats a conèixer com fer front a alguns dels reptes que suposa aquesta etapa plena de canvis a tots nivells. Els nois i noies d’ESO estan convidats a participar-hi!

Si la conferència és del vostre interès i en voleu gaudir cal que feu la inscripció clicant a BUTLLETA.

Cordialment,

AMPA

Escola Sadako

 

GRAN RECAPTE

Fa sis anys que l’AMPA de l’escola va posar en marxa el programa de Voluntariat Familiar, amb l’objectiu de transmetre una sèrie de valors als nostres fills a partir d’activitats conjuntes. L’activitat principal d’aquest programa és el GRAN RECAPTE, que se celebrarà els propers 30 de novembre i 1 de desembre.
 
Us convidem a tots a participar-hi, és una experiència enriquidora per a grans i petits, i alhora necessària per contribuir a què les persones més necessitades del nostre entorn rebin ajuda alimentària.

 

ANIMEU-VOS A PARTICIPAR!

Ens han assignat els supermercats de:

CONDIS – República Argentina, 257

CONDIS – Torrent de l’Olla, 220

DIA – Gran de Gràcia, 103

QUINES SÓN LES TASQUES DELS VOLUNTARIS?

http://www.granrecapte.com

1. Informar que s’està celebrant el Gran Recapte amb la recollida d’aliments.

2. Fer el lliurament de les bosses perquè la gent les retorni plenes d’aliments.

3. Informar dels aliments prioritaris (Arròs, pasta, llegums, oli i llet).

4. Recollir les bosses plenes i col·locar els aliments en els contenidors que proporciona el Banc dels Aliments.

A cada supermercat hi haurà un zona pels més petits amb taula i cadires per poder pintar els punts de llibre que s’entregaran com agraïment. 

QUÈ HAIG DE FER PER SER VOLUNTARI? 

Molt fàcil, clica el nom del supermercat triat i omple el formulari indicant la franja horària en que tingueu disponibilitat. 

Les dades personals que demanem en aquest formulari són les que ens demana el Banc dels Aliments per tramitar la vostra assegurança. 

Esperem la vostra participació! 

Fem gran el Gran Recapte 

AMPA Escola Sadako

Escola de pares i mares

CONFERÈNCIA INAUGURAL DEL CURS 2017-2018

El proper 20 de novembre Laura Borràs pronunciarà la conferència La força de les paraules amb l’objectiu de reflexionar sobre el paper que juguen la paraula i la literatura per entendre la realitat i el món que ens envolta. El format i temàtica fan recomanable la xerrada per a estudiants de segon cicle d’ESO. Us animem a assistir-hi!!!

Trobareu més informació i la butlleta d’inscripció tot seguit.
Lectures per incendiar el món

Si la xerrada és del vostre interès i en voleu gaudir cal que feu la inscripció clicant a BUTLLETA